Esdeveniments
Aspasia Travel i Siria Magazine, seguint el seu esperit cultural, realitzen durant tot l'any una sèrie d'activitats per a promocionar Síria:
ANY LXXI 5 D’ABRIL DE 2009 NÚM. 14
ENTREVISTA
◗ ADONIS RAHMOUNI
|
La Síria cristiana Aspàsia va ser la dona de Pèricles, tenia una gran educació i amplis dots en les arts de la retòrica i l’oratòria. Va ser un dels personatges clau en l’Atenes del s. V a.C. La seva condició d’estrangera i de dona en un món que no era el seu i que estava dirigit pels homes no va ser un impediment perquè amb la força de la paraula i del diàleg acostés i unís diferents cultures. Amb aquella mateixa filosofia treballen a Aspàsia Travel, una agència de viatges que pretén ser un espai de comunicació, de contacte i diàleg, d’intercanvi d’idees i de germanor entre cultures, a la vegada que dóna a conèixer Síria i el Pròxim Orient. N’Adonis Rahmouni és d’origen sirià-català, edita la revista Síria Magazine, és impulsor de les relacions culturals entre Síria i l’Estat espanyol i dirigeix el Centre de Cultura i Viatges Aspàsia Travel. Síria té més arrels cristianes del que pugui semblar. Per què? Síria és el bressol de la cultura en general i també del cristianisme. A Síria, sant Pau va ser convertit al cristianisme i batejat a Damasc per sant Ananies. A partir de llavors va començar el seu llarg camí per difondre el cristianisme a tot Europa. No hem d’oblidar tampoc que molts dels apòstols estan enterrats a Síria, com per exemple Joan Baptista, o la primera màrtir del cristianisme, santa Tecla, enterrada a Maalula, on encara es parla l’arameu. Tenint en compte la conversió de Pau en aquell país esteu organitzant una ruta que acosta les dues cultures. Com ho fareu? Aprofitant l’Any Paulí i les activitats que es realitzen a Síria, proposem un pelegrinatge seguint les passes de l’apòstol i la participació en les processons i celebracions que, per aquest motiu, es faran a Damasc. Un viatge que pot ser de 8 o d’11 dies, sortint el 25 de juny des de Barcelona. El cardenal Lluís Martínez Sistach té previst un viatge a Síria el proper juny. Què preteneu amb la visita? Considerem que la presència del cardenal Lluís a Damasc, aprofitant aquesta ocasió, pot ser una forma més d’acostar la pau a un territori tan necessitat d’iniciatives d’entesa entre dues societats que, en el fons, tenen molt en comú. Estem definint les dates i les característiques del seu viatge. Farà un recorregut pels llocs emblemàtics del cristianisme i del país. Hi ha un gran interès per part de l’Església de Síria perquè s’estableixin lligams. Òscar Bardají i Martín |
Exposició de pintura
1- d'octubre del 2008-
|
Seguint amb la seva activitat de difusió de la cultura i patrimoni històric d'Orient Pròxim, Aspasia Travel va acollir l'exposició del pintor Àngel Salvadó Mompó, membre de la Societat Catalana d'Egiptologia. Les seves obres recuperen l'esperit de l'Art de l'Antic Egipte, s'inspiren en la seva història i mitologia, reinterpretats des d'una perspectiva contemporània. |
|
|
VIATGE PROMOCIONAL
Aspasia Travel i el Ministeri de Turisme de Síria van organitzar, del 5 al 12 de maig del 2007, un viatge promocional a Síria per agencies de viatges espanyoles i catalanes que va resultar ser un gran èxit. En total van ser 40 personas pertanyents a diferents agències de tot l'Estat Espanyol les que van viatjar, algunes de laes cuals no havien estat mai a Síria.
Els participants es van mostrar encantats amb el viatge als llocs és emblemàtics del país i van quedar sorpresos de l'hospitalitat i la cordialitat de la gent així com per la seguretat del país. A més de l'oportunitat de conèixer Síria, el viatge va posar en contacte als professionals del turisme espanyol amb els responsables del turisme sirià, a fi de poder consolidar les relacions comercials i que Síria s'incorpori als destins que ofereixen les respectives agències. A tal efecte es van realitzar diferents sessions de treball a les que va assistir el Ministre de Turisme de Síria, el Sr. Saadalla Agha al-Kallaa, així com altres personalitats del sector turístic com el Gerent de l'Asociació d'Agències de Viatges de Catalunya, el Sr. Alfonso Cuadrillero, i l'embaixador de l'Estat Espanyol a Síria, el Sr. Joan Serrat, amb les que els agents de viatges van poder compartir impressions.
Amb aquest tipo d'iniciatives, Aspasia Travel pretén no només apropar el turisme de Síria a particulars, sinó també a altres professionals perque des de les seves agencies coneguin i puguin oferir Síria als seus clients.
Viatge amb el Centre Cultural Sirio de Madrid
Aspasia Travel i el Centre Cultural Àrab Sirio de Madrid han colaborat activament en l'organització d'un viatge a Síria de 15 dies de duració que es va dur a terme el passat mes d'octubre. La direcció d'Aspasia Travel amb el Sr. Rifat Atfé del Centre Cultural Sirio, es van mostrar molt satisfets per aquesta primera col·laboració entre les dues institucions, i van assegurar que no serà l'última. Els dos centres coincideixen en el l'interès per la difusió i el coneixament de la història i la cultura síria i el fet que les seves seus respectives actuin a Barcelona i Madrid possibilits un major abast territorial d'aquests objectius. "Aquest viatge és un primer pas de col·laboració que serà seguit per difernets projectes entre els que es troben la realització de cursos, diverses exposicions i un variat nombre d'actes que es durant a terme entre els dos centres" va declarar el representant d'Aspasia Travel, al ser preguntat sobre el futur de l'inici de la col·laboració, així mateix va senyalar que: "la col·laboració entre els dos centres serà, sense dubte, molt enriquidora però sobretot per al públic espanyol i català que podrà conèixer, d'aquesta manera, la realitat síria des d'una prespectiva molt més directe".
ANTONIO GALA
Antonio Gala és un dels autors més coneguts de la nostra literatura actual. Ha conreat amb igual èxit la poesia, la novel·la, el teatre, l'assaig, els relats i fins i tot ha fet un llibret per òpera o guions cinematogràfics i televisius. Malgrat haver nascut a Brazatortas, Ciudad Real, tota la seva vida ha estat vinculada a Còrdova ia la cultura andalusa en totes les seves vessants. Enamorat del passat àrab de la seva ciutat d'adopció ha viatjat a nombrosos països entre els quals figura Síria, un país del qual guarda un record inesborrable.
Quina impressió va tenir de la seva visita a Síria i quins van ser els llocs que van tenir per a vostè una significació més especial?
Van ser molts els llocs que em van agradar, però Damasc em va imposar, em va semblar una meravella. Els mercats de Damasc i Alep em va commoure. Quan vaig visitar el país, la ministra de Cultura d'aleshores em va enviar a Palmira amb un conductor simpatiquíssim que no parlava castellà ni jo àrab, però malgrat això, entre nosaltres hi va haver una bona entesa. Recordo que em va fer el millor te de la meva vida i malgrat els problemes de comunicació vaig tenir l'oportunitat d'aprendre diverses paraulotes en àrab (que sol ser el primer que s'aprèn d'un idioma) i recordo la gran sorpresa que es va dur la ministra per meu aprenentatge. Vaig ser molt feliç, em vaig sentir molt a casa meva. També vaig tenir la sensació de ser molt inoportú, ja que vaig sentir que portava una rosa a la terra de les roses més maques del món. La portava el nom dels abadies sevillans al front, dels nazaríes granadins al pit i dels Omeyas cordovesos en el cor. Allà vaig ser molt feliç i em vaig trobar com a casa meva.
Un escriptor ha de saber interpretar tant les paraules com les emocions per poder traslladar als seus lectors com definiria l'essència de Síria per tal que aquell que no la conegui tingui una idea aproximada?
No crec que hagi de definir l'essència de Síria. Crec que cadascú ha d'anar i trobar el seu Síria. Tot allò múltiple, tot el enriquidor, tot el glorificat de la història no necessita de cap manera de ser aclarit. Quan acompanyo algú a la mesquita de Còrdova no dic res, romangui en silenci gaudint simplement de la seva companyia. Només parlo si em pregunten alguna cosa. Un dia algú em va preguntar sobre el nom de la mesquita i li vaig contestar que simplement era la mesquita. Hi ha coses que no necessiten més explicació. Cadascú ha de abstreure del que veu, el que veritablement li importa. Si la teva proporcioneu una cosa que creus que és l'essència estàs empetitint el paisatge, limitant amb la teva pròpia apreciació.
Va tenir oportunitat de percebre en les ciutats siriana part de l'ànima que existeix a la ciutat de Còrdova a la qual se sent tan vinculat?
És clar, per això vinc a recitar en aquest centre cultural sirià. Hi ha una íntima relació interior entre els dos llocs. A Còrdova he aconseguit els meus millors obres i el major èxit de la meva vida: la fundació Antonio Gala per a petits creadors de 18 a 25 anys. Són escultors, pintors, escriptors, músics ... de qualsevol religió perquè Còrdova és la ciutat de les tres religions. La Fundació Antonio Gala és el regal que jo he fet a Còrdova en un convent del segle XVII.
Quina és la seva opinió de l'estat de la literatura àrab en general, i de la literatura siriana en particular?
La cultura àrab en aquest moment en alguns països és imprescindible i no em refereixo només al premi Nobel turc. La gran literatura clàssica, la gran poesia àrab ha influït de tal manera en mi que no podria de cap manera ocultar la seva influència. Els poemes que jo he regalat a Boabdil a "El Manuscrit Carmesí", que la gent creu que són traduccions d'Emilio García Gómez, en realitat són meus. El que passa és que he creat aquests poemes aràbic-andalusos regalant a Boabdil. Això és una demostració palpable de la influència que ha tingut en mi la poesia àrab de la qual em sento completament orgullós.
En el passat la influència cultural Síria a Espanya, i més concretament a Andalusia, va ser molt intensa, creu que encara queden reminiscències en la nostra forma de percebre les coses o que la nostra vinculació a Occident ha eclipsat tota aquesta influència?
Ens queda una mica misteriós que ha travessat la nostra ànima malgrat el temps ia les mescles que s'han produït. Els andalusos d'ara no són descendents dels andalusos aquells ja que hi va haver una gran renovació amb gent que va venir del nord i també moriscos, així com gent del llevant. Però, en qualsevol cas, com va a ser igual que un nen obri els seus ulls i vegi Còrdova o Sevilla o Granada o que vegi Àvila! Amb això no vull dir que sigui millor ni pitjor, simplement que és diferent i que aquest nen, d'alguna manera misteriosa, absorbir el que tota aquesta cultura significa. Sens dubte, tindrà un aire diferent i serà diferent encara que no tingui sang àrab en les seves venes. El nen serà ja diferent dels altres nens. El seu concepte de la bellesa serà diferent.
Vostè ha recorregut molts llocs del món tant amb la ment com amb el cor, ¿es considera un viatger de l'ànima o un viatger de llocs?
Em considero viatger de l'ànima però també de la geografia. He visitat tots els països del món menys Oceania. En un viatge totes les sensacions que es duguin s'exacerben, es magnifiquen. Som d'on som, d'on sentim, on ens volen i cadascun té la seva casa al lloc on li esperen. Em considero viatger de l'ànima i de la geografia. En el meu darrer llibre "El poema de Tobías desangelat" estan tots els continents menys Oceania. Oceania em fa una mica de por perquè em dóna la impressió que em vaig trobar amb un cangur i vaig a pensar que no està acabat del tot; em donen molta pena els cangurs perquè sembla que has d'ajudar a que li creixin les manetes . Jo sóc molt aficionat als animals, molt aficionat als gossos, conviu amb ells, per això Oceania em fa una mica de por, em queda molt lluny. La resta del món ho he recorregut tot, i per tot arreu he trobat llocs en què he estat feliç i temo tornar. Un d'ells és Damasc. Temo tornar perquè he estat feliç aquí. Damasc transmet poesia, transmet moltes sensacions. Totes les sensacions que es duguin s'exacerben. Totes les sensacions que no s'han descobert encara es descobreixen, tot el temor i el tremolor i el desig i l'afalac de la vida es multipliquen a Damasc. Jo aconsello al qual no l'ha visitat que no ho dubteu ni un moment. Aconsello sempre a la gent que visitin Síria com terra dels seus avantpassats. No hi ha més que veure Palmira. Palmira és anterior a tot, Palmira és d'una bellesa tan gran que realment un pensa que Palmira i Petra són regals que s'han fet a la humanitat. Palmira i Petra són els dos llocs més clars en què jo he vist en que la natura agraeix l'home l'existir, perquè normalment l'home fica la pota amb la natura i la fa malbé, en aquests llocs no, la naturalesa s'adona que ha estat embellecida.
En les seves obres, els viatges es pot dir que han estat un mitjà cap a alguna cosa, mai un fi en si mateixos. Què opina de la literatura de viatges?, Ha sentit alguna vegada desitjos de realitzar alguna obra directa ment relacionada amb aquesta modalitat literària?
En el meu llibre "El poema de Tobías desangelat" vaig haver de recórrer al Ángel com un Alter Ego per escriure els diferents llocs. Aquest és un llibre clarament de viatges. En la meva opinió en els viatges no es busca, es troba, és el que deia una mica Picasso: jo no busco, trobo. Doncs això és el que passa en els viatges. No cal anar buscant res, cal anar simplement amb els ulls oberts, l'ànima oberta i el cor disposat, llavors t'enamoraràs i de desenamoras, t'apassiona i et desapassionadament i fins i tot embogir. Això és el que em va passar a Cartagena d'Índies on vaig ser molt feliç, a aquests llocs tinc por de tornar perquè vaig ser tan feliç que penso que no es pot repetir allò. Damasc és una ciutat molt semblant a Cartagena de Indias en aquest sentit de la felicitat, d'alguna cosa que et rep com si ja et esperés des de feia molt de temps.
Ens ha parlat de Damasc, de les sensacions que li va produir visitarla. També va visitar Alep una ciutat que rivalitza en molts sentits amb Damasc Què li va semblar aquesta ciutat?
Vaig decidir que havia d'anar a Alep des que tenia set anys. Em va costar un treball enorme aconseguir-ho, però finalment vaig aconseguir anar. La meva visita va coincidir amb una festa nacional en la qual els nens feien instrucció. Alep em va enlluernar. Recordo la seva soc com quelcom absolutament enlluernadora, era com traslladar una època medieval a l'actualitat, una cosa extraordinàriament bell i enlluernador. Em va deixar tan extasiat que fins i tot vaig preguntar si quan jo em fos trauria tot allò, perquè tot em va semblar com un regal que em feien a mi. Aquesta sensació va augmentar quan vaig veure els somriures de la gent amb les que em creuava i és que encara que Alep sembli una ciutat més seriosa que Damasc, la gent somriu molt i és extraordinàriament amable. Guardo un agradable record de la ciutat i tinc en el meu ànim visitar de nou la ciutat.
*Articles traduits de la revista Siria Magazine